“Els llunàtics s’han fet càrrec del manicomi”, va dir el president de Metro Pictures, Richard A. Rowland, quan es va assabentar, ara fa cent anys, que el còmic Charles Chaplin, l’actriu Mary Pickford, l’actor Douglas Fairbanks i el cineasta David W. Griffith, considerat el pare del cinema clàssic, havien creat la United Artists.
En una època en què els empresaris pagaven sous injustos mesurats per metratge de pel·lícula rodada, els quatre noms més grans de la indústria del cinema —tots ells pioners de l’star system— es van unir per canviar les regles del joc creant aquesta companyia cinematogràfica amb la voluntat de privilegiar els creadors, atorgant-los un dret inèdit de control artístic i comercial. D’aquesta manera es va encetar una nova era en el cinema en la qual l’entreteniment sofisticat i elaborat dels espectadors es va igualar a l’interès pel rendiment pecuniari. Després de distribuir les produccions dels seus fundadors i d’altres noms com el de Rudolph Valentino o Gloria Swanson, la major, amb el temps, va trobar dificultats financeres i d’altra índole que van propiciar que l’estudi anés passant de mans fins a integrar-se a l’MGM. Això no obstant, pel camí ens ha deixat un niu de títols mítics del setè art.