Aquesta mostra presenta la producció fotogràfica que Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE entre el 1964 i el 1971, mentre vivia a París. Es tracta d’unes obres que s’han mantingut pràcticament inèdites fins fa ben poc, i que l’artista va fer de manera paral·lela a les seves performances i les seves peces objectuals.
Una de les principals aportacions de Miralda al camp de la fotografia sobre moda ha estat substituir l’estudi pel carrer, utilitzar llocs no codificats, que exigeixen de les models i dels equips decisions immediates, sense la possibilitat de construcció ambiental pròpia dels attrezzos. Un altre aspecte innovador el constitueix la interpretació que l’artista fa de l’alta costura, ja que en lloc de reforçar l’exclusivitat dels dissenys característics de les grans cases franceses, els vincula a elements del paisatge parisenc poc fotogènics, a vies de circulació, a mercats sense pedigrí i a zones de la perifèria industrial.
Twiggy, la icònica i primera supermodel, protagonitza el reportatge més destacat dels que s’ensenyen a l’exposició. Al costat d’aquest, es mostren conjunts de negatius que donen fe del procés selectiu a partir del qual es tria una única fotografia que llavors serà inclosa a la revista publicada.
Convé recordar que, durant els anys seixanta, va tenir lloc una ebullició de les tribus urbanes, la música, el cinema, el teatre en viu o la televisió, mentre que el fenomen de la moda va alternar els vaivens entre l’alta i la baixa cultura. Ho il·lustren molt bé dos llibres seminals del 1964: Notes on «Camp» (Notes sobre el camp), de Susan Sontag, i Apocalittici e integrati (Apocalíptics i integrats), d’Umberto Eco.
La fotografia de Miralda s’inscrivia en aquest ambient d’efervescència del carrer, i sorprèn veure un jove de vint anys compartint crèdits a ELLE amb autors absolutament llegendaris, com ara Guy Bourdin, Helmut Newton o David Bailey, un dels pares del Swinging London.