La comèdia amorosa d’embolics arriba a un dels seus punts culminants a l’obra de Lope de Vega quan el 1604 escriu La discreta enamorada.
La capacitat de Lope per dibuixar personatges d’enorme profunditat sense perdre mai el control de la situació escènica, per descriure un món ple d’aparences equívoques, o per qüestionar la rigidesa de les normes morals i socials del seu temps, assoliran en aquesta comèdia hilarant un dels moments àlgids del teatre del Segle d’Or.
Lope va ser un enorme comediògraf al servei de la descripció de l’amor. Les seves dones enamorades no només exhibeixen el seu dret a viure lliurement les seves passions, lluitant per ser els qui desitgen ser i estimar els qui desitgen estimar; no només ens sedueixen amb la seva intel·ligència, tendresa i tenacitat, sinó que també són un al·legat a la llibertat individual com a eina superior de construcció de la identitat en uns temps en què la formació del jo comença a ser essencial.
La discreta enamorada, de Lope, atresora versos d’enorme bellesa que serviran una nova promoció de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic per presentar-se en públic.