La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l’avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a “propis d’una cadena de muntatge”.
Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d’una selecció d’assajos escrits per teòrics de la seva obra, l’exposició inclou una selecció de retrats de l’artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.
Després de superar un intent d’assassinat el 1968, Warhol va canviar de tàctica creativa i es va convertir en un personatge de si mateix, amagat rere un pentinat característic i unes ulleres notòries. Va traslladar la seu de les seves operacions comercials i estètiques a The Office, un espai més burgès i ordenat logísticament que el va consolidar definitivament en un artista-empresari, capaç al mateix temps de dirigir la revista Interview, pintar retrats de famosos i acceptar tota mena d’encàrrecs comercials fins al moment de la seva mort.
Del 14 de setembre al 31 de desembre de 2017.