«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle XXI, i sobre la responsabilitat e la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.
El desembre de 2015, 195 països d’arreu del món van adoptar un acord que suposa, en certa manera, el final de la nostra civilització tal com la coneixem ara. L’Acord de París, l’últim intent des de la diplomàcia global per frenar el canvi climàtic, obliga a una desaparició progressiva de les emissions de CO2 i l’ús de combustibles fòssils com a única manera d’evitar un augment mitjà de la temperatura del planeta per damunt dels dos graus. En algun moment de la segona meitat del segle XXI, l’ús del carbó, petroli o gas i la contaminació que produeixen s’hauran d’interrompre del tot, per sempre.
Tant si els objectius de l’Acord de París es compleixen o no, el món entre 2050 i 2100 serà molt diferent al món on vam néixer i hem crescut. Per arribar-hi haurem de renunciar a la font de desenvolupament i riquesa més important de la història de la humanitat, la que va transformar un planeta de 1.000 milions d’habitants el 1850 en un altre amb més de 7.500 avui. La transició demanarà esforços i renúncies més profundes que simplement reemplaçar els combustibles fòssils per energies renovables; caldrà repensar la cadena alimentària, el disseny de les ciutats i les llars, el transport, la natalitat.
Si els objectius de l’Acord de París no s’assoleixen mai i la Terra el 2100 és entre tres i quatre graus més càlida que avui, les conseqüències seran dramàtiques i la vida de les generacions futures canviarà de manera dràstica. Multiplicació d’incendis forestals, sequeres, huracans i altres esdeveniments climàtics extrems. Desforestació, desertització i fosa dels pols. Inseguretat en la producció alimentària global i grans desplaçaments de refugiats climàtics. Extinció massiva d’espècies d’animals i transformació de la geografia del planeta, illes i ciutats de costa lluitant per sobreviure a la pujada del nivell del mar.
«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle xxi, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran. El projecte reuneix veus de múltiples disciplines de la creació i el pensament –artistes, cineastes, novel·listes, dramaturgs, arquitectes, dissenyadors o científics– per imaginar tots junts escenes, històries i vies d’escapament cap als diferents mons possibles que podem forjar en funció de les decisions que prenguem els propers anys. Unes decisions en què no podem ser uns simples espectadors.
Comissari: José Luis de Vicente
Projecte de participació: Josep Perelló
Del 25 octubre 2017 al 29 abril 2018.