L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat.
L’escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) és un personatge polèmic que algunes persones han vist com un pensador revolucionari i alliberador i d’altres, com un autor perniciós i corruptor. Els seus escrits es poden interpretar com una filosofia de la llibertat, però també com una filosofia del mal.
L’exposició ens presenta la figura del marquès de Sade i la influència que el llegat n’ha tingut en l’àmbit del pensament des de principis del segle XX fins als nostres dies. Ens mostra l’impacte que els seus polèmics textos ha tingut en una sèrie d’artistes i intel·lectuals, i ens explica com ha esdevingut una icona molt present en la cultura de masses. Al segle XX, es van crear nombroses obres que s’hi referien de manera directa o indirecta, fet que es pot considerar un senyal de la fascinació, la incomoditat i les contradiccions que les seves idees van provocar durant el segle passat, a més d’una prova del potencial subversiu de la seva producció literària, que avui dia encara ressona.
«Sade. La llibertat o el mal» ens convida a revisar alguns estereotips, per exemple els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d’una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l’altra. Per fer aquesta anàlisi, l’exposició ens parla d’algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l’autor: Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres. També ens presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
El recorregut de l’exposició conté documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jacques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més de referències a obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors. A la mostra, les instal·lacions d’artistes com Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker conviuen amb produccions noves de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamers, amb referències als treballs escènics d’Angélica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d’un fragment de l’obra Le retour de Sade, de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez Garcia i interpretada per Clàudia Abellán i Joel Cojal.
Apartats de l’exposició
La visita a l’exposició comença amb un pròleg dedicat a la vida de Sade, continua amb quatre àmbits temàtics entorn del seu llegat cultural i filosòfic i acaba amb un epíleg sobre la seva vocació teatral. Els quatre espais centrals de la mostra reben el nom de «passions», terme que prové de l’obra Els 120 dies de Sodoma. Així, durant el recorregut, el visitant es trobarà amb les «Passions transgressores», àmbit que aborda la influència sadiana en les avantguardes del segle XX; les «Passions perverses», secció dedicada als límits de la representació de l’erotisme; les «Passions criminals», espai centrat en l’abús, la crueltat i la dominació, i les «Passions polítiques», apartat que aborda la violència sistèmica i l’abús de poder. Hem de considerar l’obra de Sade com una filosofia de la llibertat o del mal? La mostra planteja aquesta pregunta que constata que potser són indissociables: sense pensar el mal, és difícil definir la llibertat.
Per saber-ne més sobre els apartats de l’exposició, cliqueu a Ampliar la informació.
Comissariat: Alyce Mahon, Antonio Monegal
