Al CCCB, Sade La llibertat o el mal. Fins al 15 octubre.

L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat.

L’escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) és un personatge polèmic que algunes persones han vist com un pensador revolucionari i alliberador i d’altres, com un autor perniciós i corruptor. Els seus escrits es poden interpretar com una filosofia de la llibertat, però també com una filosofia del mal.

L’exposició ens presenta la figura del marquès de Sade i la influència que el llegat n’ha tingut en l’àmbit del pensament des de principis del segle XX fins als nostres dies. Ens mostra l’impacte que els seus polèmics textos ha tingut en una sèrie d’artistes i intel·lectuals, i ens explica com ha esdevingut una icona molt present en la cultura de masses. Al segle XX, es van crear nombroses obres que s’hi referien de manera directa o indirecta, fet que es pot considerar un senyal de la fascinació, la incomoditat i les contradiccions que les seves idees van provocar durant el segle passat, a més d’una prova del potencial subversiu de la seva producció literària, que avui dia encara ressona.

«Sade. La llibertat o el mal» ens convida a revisar alguns estereotips, per exemple els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d’una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l’altra. Per fer aquesta anàlisi, l’exposició ens parla d’algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l’autor: Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres. També ens presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.

El recorregut de l’exposició conté documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jac­ques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més de referències a obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors. A la mostra, les instal·lacions d’artistes com Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker conviuen amb produccions noves de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamers, amb referències als treballs escènics d’Angélica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d’un fragment de l’obra Le retour de Sade, de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez Garcia i interpretada per Clàudia Abellán i Joel Cojal.

Apartats de l’exposició

La visita a l’exposició comença amb un pròleg dedicat a la vida de Sade, continua amb quatre àmbits temàtics entorn del seu llegat cultural i filosòfic i acaba amb un epíleg sobre la seva vocació teatral. Els quatre espais centrals de la mostra reben el nom de «passions», terme que prové de l’obra Els 120 dies de Sodoma. Així, durant el recorregut, el visitant es trobarà amb les «Passions transgressores», àmbit que aborda la influència sadiana en les avantguardes del segle XX; les «Passions perverses», secció dedicada als límits de la representació de l’erotisme; les «Passions criminals», espai centrat en l’abús, la crueltat i la dominació, i les «Passions polítiques», apartat que aborda la violència sistèmica i l’abús de poder. Hem de considerar l’obra de Sade com una filosofia de la llibertat o del mal? La mostra planteja aquesta pregunta que constata que potser són indissociables: sense pensar el mal, és difícil definir la llibertat.

Per saber-ne més sobre els apartats de l’exposició, cliqueu a Ampliar la informació.

AL Romea, LA ISLA DEL AIRE, fins al 14 de maig de 2023

A Menorca, una família de cinc dones, guiades per la vella Mencía (la matriarca de la família), s’endinsen en un viatge en barca a la Isla del Aire. La desaparició de l’Helena, la neta gran de la Mencía, es ben present en el pensament de la família i, durant aquesta excursió, la Mencía obligarà a les seves filles i netes a enfrontar-se a la veritat i als secrets que oculten.

Autoria: Alejandro Palomas
Direcció: Mario Ga

Intèrprets
Nuria Espert – Mencía
Vicky Peña – Lía
Teresa Vallicrosa – Flavia
Miranda Gas – Bea
Candela Serrat – Inés

ADICTOS, al teatre Goya, fins al 4 de juny.

Adictos sorgeix de la necessitat d’abordar una problemàtica que ens afecta a tots: fins a quin punt estem sotmesos a la tecnologia? Som realment lliures? Quin tipus de societat hem construït? Quin panorama ens planteja el futur més proper? Realment ens mereixem el qualificatiu d’“éssers humans”?
Aquestes qüestions, que estranyament avui es veuen plantejades sobre un escenari, han de confrontar-se amb el públic contemporani. La realitat d’Adictos és la de l’expansió progressiva de la desinformació. Una ficció amb uns personatges que manifesten inquietuds que ens pertoquen a tots, qüestionant paradigmes que, fins ara, hem assumit com vàlids i certs, però que poden amagar mentides que estiguin distorsionant les nostres vides. La transformació del personatge de l’Estela ve a ser una metàfora de la disposició de l’ésser humà per canviar d’actitud

.

Els autors reivindiquen a través d’aquest text la capacitat de reacció de l’ésser humà. El punt de rebel·lia que sempre és necessari perquè les coses evolucionin cap a una meta millor, cap a l’horitzó en el qual tots podem gaudir d’una vida tecnològicament sana i socialment lliure.

 

 

Juanma Gómez i Daniel Dicenta Herrera

A la Filmoteca, Univers Buñuel.

El cicle Univers Buñuel, acompanya l’exposició El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa, tot proposant un diàleg entre les set pel·lícules realitzades a Mèxic amb Gabriel Figueroa i altres produccions franceses i espanyoles del cineasta, així com altres films que orbiten per l’univers Buñuel.

El cinema sembla una imitació involuntària del somni. La nit que envaeix de mica en mica la sala cinematogràfica equival a l’acció de tancar els ulls. És llavors quan comença, sobre la pantalla i al fons de l’home, la incursió a l’inconscient: […] el temps i l’espai es fan flexibles, s’estrenyen o s’eixamplen a voluntat, i l’ordre cronològic ja no correspon a la realitat. Luis Buñuel.

La gent del camp solia dir que les llebres no dormen, dormisquegen; la seva nit transcorre entre el son i la vigília, en aquesta esfera que és tan pròpia de l’obra de Luis Buñuel, màxima figura del surrealisme cinematogràfic. Aragonès, nascut a Calanda el 1900 i nacionalitzat mexicà el 1949, Luis Buñuel Portolés va ressorgir com a director a la seva nova pàtria després de més d’una dècada retirat dels fòrums de cinema. A Mèxic va dirigir vint de les seves trenta-dues pel·lícules i el director de fotografia Gabriel Figueroa (1907-1997) —un dels grans mestres del segle xx— va ser el còmplice en set d’aquestes pel·lícules estranyes i provocadores:

Los olvidados (1950), la pel·lícula, dotada d’un alè poètic pertorbador, que va portar a la pantalla gran, la vida d’un grup de joves als cinturons de misèria a Ciutat de Mèxic; Él (1952), retrat d’un paranoic amb pinzellades autobiogràfiques; Nazarín(1958), adaptació de la novel·la de Benito Pérez Galdós sobre les desventures d’un clergue que intenta seguir els Evangelis fil per randa; La fièvre mont à El Pao / Los ambiciosos (1959), coproducció franco-mexicana sobre un jove idealista que s’acovardeix, no davant del poder d’una dictadura, sinó davant de la potestat d’una dona bonica; The Young One / La joven (1960), oportuna denúncia de la segregació racial al sud dels Estats Units; El ángel exterminador (1962), crònica de l’enfonsament de la moral burgesa, i Simón del desierto (1964), pel·lícula inconclusa sobre un asceta que predica dalt d’una columna i que és temptat per un dimoni amb forma de dona.

A primera vista, no tenien res en comú el mag dels filtres que va construir un Mèxic idealitzat sobre les pantalles de cinema i el director d’estirp surrealista que desconfiava de la bellesa prefabricada. Res, tret de l’aversió compartida pel règim colpista i conservador de Francisco Franco.


Va ser durant el rodatge de Nazarín quan vaig escandalitzar Gabriel Figueroa, que m’havia preparat un enquadrament estèticament irreprotxable, amb el [volcà] Popocatépetl al fons i els inevitables núvols blancs —va escriure Buñuel a Mi último suspiro—, el que vaig fer va ser, simplement, girar mitja volta la càmera per enquadrar un paisatge trivial, però que em semblava més real, més proper. No m’ha agradat mai la bellesa cinematogràfica prefabricada, que, sovint, fa oblidar el que la pel·lícula vol explicar i que, personalment, no em commou.

Tanmateix, la confrontació d’idees entre aquests dos creadors va derivar en la materialització d’algunes de les imatges més pertorbadores del cinema al segle xx. Amb El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa, la Fundación Televisa i la Filmoteca de Catalunya conviden l’espectador a endinsar-se en aquest univers d’obsessions (estètiques, narratives, polítiques, religioses, sexuals…) que oscil·len entre el somni i la vigília, que tant es projecten a la gran pantalla com a l’espai infinit de les nostres pupil·les.

Héctor Orozco | Comissari de l’exposició

Diada de Sant Jordi

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

‘Abril’, de Miquel Martí i Pol

April 2025
M T W T F S S
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

archives

  • 2025 (5)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)