Exposició al CCCB, Constel·lació gràfica, Joves autores de còmic d’avantguarda.

Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez conformen la constel·lació d’universos creatius d’aquesta exposició. Són nou autores que experimenten amb estils i llenguatges, que trenquen els esquemes del còmic i que comparteixen una mirada crítica i carregada d’humor envers el món.

«Constel·lació gràfica» presenta les historietes i la diversitat de llenguatges, de registres estètics i de referents culturals d’aquestes nou creadores que, a través de l’ús del color, el grafisme o l’experimentació estilística i narrativa, han posat en qüestió formes canòniques del còmic.

En la seva obra, aquestes autores tracten, amb mirada crítica i humor, temes de la realitat millennial com la precarietat econòmica i laboral, la desaparició de l’estabilitat, la relació amb la tecnologia, la sororitat o les relacions a Internet.

L’exposició convida, també, a conèixer com una xarxa de fires d’autoedició, petites editorials i impremtes han fet possible la consolidació d’una escena alternativa en què es mouen i formen aquestes nou artistes. I posa de manifest com el còmic pot traspassar el paper i tenir vida en altres suports artístics com la ceràmica, els tapissos i les animacions.

El còmic fora del còmic: instal·lacions creades per les autores

«Constel·lació gràfica», comissariada per l’editora Montserrat Terrones, aposta per exposar el còmic d’una manera innovadora, deixant que les historietes i els personatges de les autores envaeixin l’espai expositiu en nou instal·lacions que les artistes han creat expressament per a l’ocasió. L’exposició també compta amb la col·laboració del filòsof i periodista Eudald Espluga com a assessor del segon àmbit, «Millennials: una generació en disputa».

Durant el recorregut, podreu submergir-vos en els seus imaginaris a través d’aquests nou espais, «fer match» amb els monstres de l’aplicació de cites Cringer de Bàrbara Alca, jugar amb els personatges de còmic de Roberta Vázquez o travessar una porta dimensional ideada per Miriampersand. Per saber-ne més sobre les nou instal·lacions, cliqueu a Ampliar informació.

La comiquera, un espai de tallers i de trobada

Ubicada al vestíbul de la planta 2, de camí a l’exposició «Constel·lació gràfica», «La comiquera» és un espai d’accés lliure on podeu dibuixar, participar en tallers amb les autores de la mostra i altres convidats del món del còmic independent, consultar llibres i fanzins, jugar en família o fer una pausa mentre visiteu el CCCB.

Ampliar la informació

Fins al 14 maig.

DIJOUS GRAS SENSE COVID!!!

Al restaurant, sempre celebrem aquentes festes, com ens agrada!. Dijous gras és un dels dies de l’any en què la tradició marca consumir en excés, sobretot productes derivats del porc, abans d’iniciar el període de Quaresma, període de restriccions alimentàries al calendari religiós catòlic. Hi ha diverses elaboracions vinculades al dijous gras: la coca de llardons (de porc), la botifarra d’ou i la truita de botifarra (amb mongetes o sense). El fet és que durant aquesta època de l’any les gallines crien molt i tenim molts ous a disposició.
Tradicionalment, també era període de matança del porc. Aquestes dues circumstàncies porten el porc i els ous junts a la cuina. La truita de botifarra, fregida, amb mongeta seca i un all (o all tendre) saltejats confereixen el millor dinar o sopar per festejar un dijous gras.

Com deia Josep Pla…

el dijous gras. és el dijous immediatament anterior al diumenge de Carnaval.
   L’antiga festa gastronòmica d’aquest dia ha desaparegut en part-però no pas del tot- amb les festes de Carnaval. El Carnaval desaparegué quan la marxa del temps, vull dir la guerra civil, després la gerra general i l’estraperlo, originat primer per la fam i mantingut després pel dirigisme, imposaven l’establiment de formes moral superficials. Però a mi em sembla que el dijous gras no fou mai una festa carnavalesca. La seva principal-potser única- característica és el gran berenar que es feia – i encara es fa- amb productes del porc, és a dir de la matança, que en les masies i en les poblacions rurals era un esdeveniment molt important. La matança produïa l’ocasió de menjar d’una manera sòlida i de gran qualitat, perquè, si hi ha una incontrovertible, en aques món, és que un porc ben alimentat produeix la millor carn que en aquest país es pot desitjar…”
Les hores, de Josep Pla

Teatre Goya. Quant temps em queda?

Què faries si et quedés un mes de vida? En Pere té una llista enorme de coses boges que vol fer abans del final: deixar la feina, fer la volta al món, ser descaradament sincer amb tothom, passejar-se despullat pel Passeig de Gràcia, pujar de genolls a Montserrat, fer un trio… I la més important: assegurar-se que la seva dona serà feliç quan ell falti. Té una estratègia preparada que, segons ell, no pot fallar. Però… Se’n sortirà?

Quant temps em queda? Una comèdia per morir-se  de riure.

Espectacle en català 1h. 30min.

Del 8 de febrer al 12 de març de 2023.

AL MNAC, ANGLADA CAMARASA. L’ARXIU PREMEDITAT

Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 – Port de Pollença, 1959) va ser un artista que va gestionar i controlar la seva carrera amb un gran zel. Així ho demostra el seu arxiu personal, que la seva família ha donat al Museu Nacional i que s’ha inventariat al Centre de Recerca i Coneixement del museu. Aquesta donació coincideix amb l’efemèride del 150è aniversari del naixement de l’artista i, com a activitat, s’integra dintre de les celebracions de l’Any Anglada Camarasa.

L’exposició Anglada Camarasa. L’arxiu premeditat és una ocasió inèdita per conèixer totes les cares de la seva personalitat a través de la documentació que ell mateix va generar. La mostra posa en relació la documentació del fons amb una selecció d’obres d’Anglada Camarasa i ho fa amb una museografia en la qual es recrea l’espai propi d’un arxiu. En aquesta exposició, el públic també descobrirà el procés creatiu d’Anglada Camarasa i la rellevància que va tenir la seva obra, l’artista català amb més projecció internacional entre Marià Fortuny i Joan Miró.

Després d’un procés de digitalització del fons arxivístic a càrrec del Centre de Recerca i Coneixement del museu, i atesa la importància d’aquest fons, s’ha decidit exposar-lo a les sales permanents. Aquesta exposició pretén mostrar els elements més destacats de l’arxiu com fotografies, llibretes i documents diversos i de diferents èpoques contextualitzats amb l’obra de l’artista. També posarà en valor la rellevància d’Anglada Camarasa durant els anys previs i posteriors a la Primera Guerra Mundial, en què fou l’artista català més internacional des de Marià Fortuny.
Es tracta, per tant, d’una exposició de naturalesa híbrida, documental i artística. Entre d’altres elements, es posarà un èmfasi especial en la singular col·lecció de fotografies realitzades –sovint en sèrie- per l’artista, a principis del segle XX i que formen part indiscutible del seu procés creatiu.

Del 9 de febrer al 7 de maig de 2023

Comissariat:
Pilar Cuerva i Eduard Vallès
February 2025
M T W T F S S
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
2425262728  

archives

  • 2025 (3)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)