Primera gran exposició retrospectiva sobre l’obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons que permet fer un recorregut per més de quatre dècades d’intensa activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat, contextualitzant-ne la producció i donant suport a la recerca en la recuperació de material documental –llibres, revistes, caràtules de discos, etc.–, per conèixer també el destí final de les fotografies de l’autor.

Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960. Primer des de l’àmbit de la fotografia amateur. Maspons va ingressar el 1951 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En retornar a Barcelona, va esdevenir professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a «La Gaceta Ilustrada», «L’Oeil», «Paris Match», «Boccaccio», «Expression», «Elle», etc. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen a la col·lecció Palabra e Imagen: «Toreo de salón», amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; «La caza de la perdiz roja», amb textos de Miguel Delibes, i «Poeta en Nueva York», sobre poemes de Lorca.

#Maspons

Per saber-ne més, consulteu la guia temàtica sobre l’exposició.

Aquesta exposició és un homenatge a El Víbora i als seus autors, quan es compleixen 40 anys de la publicació del primer número d’aquesta mítica revista de comix que va marcar diverses generacions de les dècades del 1980 i del 1990.

La mostra se centra en la primera etapa de la revista, als inicis de la democràcia, quan Barcelona es va erigir en el centre de la cultura underground que havia esclatat als anys seixanta del segle xx als Estats Units.  

A través de 35 obres originals, d’una àmplia mostra de documents i d’una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l’originalitat i la potència d’uns creadors com Gallardo, Laura, Nazario, Mariscal, Martí, Max o Roger que, amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es van rebel·lar contra l’ordre establert i l’estètica convencional. L’univers d’El Víbora està poblat per  personatges marginals i subversius.

El Museu Nacional treballa des del 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu per quedar-s’hi.

#ElVíbora

Per saber-ne més, consulteu la guia temàtica sobre l’exposició.

Fins el 29 de setembre de 2019.

Del 6 al 22 d’agost.

La gradual infiltració en l’àmbit de la cultura popular de conceptes derivats de la tercera gran revolució en la història de la cosmologia no només ha inspirat la creació de nous imaginaris en les ficcions de gènere fantàstic, sinó que també ha posat en crisi la concepció tradicional del relat. De tot model de relat. Un univers en expansió accelerada cap al seu col·lapse no sembla un hàbitat natural per als discursos tancats de naturalesa monolítica. Les revelacions de la física quàntica conviden a pensar en bifurcacions i multiplicitats, en realitats paral·leles i identitats inestables, i connecten amb alguns plantejaments radicals d’una filosofia de la postmodernitat que va detectar la caducitat dels grans relats unitaris que, tradicionalment, havien servit a l’ésser humà per entendre’s a si mateix i, alhora, orientar-se davant dels imponents enigmes de la realitat. Universos paral·lels, viatges en el temps, desdoblaments i abolicions de l’ordre racional coincideixen en aquest cicle que proposa un recorregut a través d’un circuit de senders que es bifurquen amb la paradoxa com a brúixola.

Universos paral·lels, viatges en el temps o abolicions de l’ordre racional són protagonistes del cicle Gandules’19. Aquest agost, el cinema d’estiu del CCCB proposa deu pel·lícules en què conceptes derivats de la revolució quàntica han inspirat la creació de nous imaginaris. Cada dimarts, dimecres i dijous al Pati de les Dones del CCCB. Un cicle comissariat pel crític de cinema Jordi Costa en el marc de l’exposició «Quàntica». 

¡FEMINISMOS! reúne las exposiciones «La Vanguardia Feminista de los años 70. Obras de la VERBUND COLLECTION, Viena» y «Coreografías del género» y un extenso programa de actividades para poner de manifiesto el diálogo, las continuidades y las rupturas entre el feminismo radical de los años setenta y los feminismos actuales.

Los años setenta marcaron un punto de inflexión en el movimiento feminista. Una nueva generación irrumpió en la vida pública para dar la vuelta al mundo y sacudir el orden simbólico establecido a través de múltiples prácticas y representaciones culturales. El arte que surgió entonces fue rompedor, tanto por el uso de los lenguajes y las formas como por su desafío de las construcciones de género, la reivindicación del derecho a decidir sobre el propio cuerpo y la denuncia de las violencias machistas, o el descubrimiento crucial de que lo personal también es político.

La explosión de libertad y creatividad del feminismo de los setenta ha sido una fuente de inspiración constante para los feminismos actuales, que han estallado en una riqueza y pluralidad sin precedentes, pero también para muchos otros movimientos de emancipación colectiva. En el contexto actual de auge del conservadurismo y de regresión de los derechos, el proyecto ¡FEMINISMOS! quiere reivindicar la aportación capital de las luchas por la igualdad y la diversidad de los feminismos que han cambiado definitivamente nuestra manera de entender el mundo.

«La Vanguardia Feminista de los años 70. Obras de la VERBUND COLLECTION, Viena»

La exposición destaca los hitos de la vanguardia feminista que, en la década de los setenta, reescribió el canon de la historia del arte. Muestra más de doscientas obras de 73 artistas como Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson.

El CCCB ha incorporado a la exposición ocho artistas locales: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé y Dorothée Selz.

Mediante el uso de lenguajes y técnicas como la fotografía, el cine, el vídeo, la performance y los happenings, estas artistas deconstruyeron los condicionantes culturales y sociales represivos de la época, así como los mecanismos y automatismos de la opresión a las mujeres. Por primera vez en la historia del arte, las artistas empezaban, como colectivo, a tomar la iniciativa en la «representación de la mujer» mediante la creación de una pluralidad de identidades femeninas determinadas por sí mismas.

«Coreografías del género»

Los feminismos actuales son demasiado plurales para recogerlos en un solo relato. En los casi cincuenta años que han pasado desde 1970, se ha abierto el sujeto del feminismo y se ha impuesto el término «género» para indicar que la diferencia sexual (hombres/mujeres, masculino/femenino) no es «natural», sino que está condicionada por la cultura, y que las combinatorias pueden ir más allá de esos polos opuestos. Además, el movimiento feminista se ha combinado cada vez más con otras luchas contra las desigualdades: el sexismo no se puede desligar de otras formas de dominación como el racismo, la homofobia y la transfobia, el especismo, el desprecio hacia las personas pobres o las consideradas discapacitadas o extranjeras.

«Coreografías del género» desea reflejar algunas figuras y movimientos de la danza de los géneros, de entre las muchas posibles. Los focos temáticos que la orientan complementan y enriquecen la visión de los años setenta, desde Cataluña y el Estado español, con voces de artistas que no estaban presentes todavía en la escena artística de aquella época.

Presenta la obra de las artistas Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian y Eulàlia Valldosera.

Un espacio de documentación

Completa el recorrido un espacio que presenta documentación histórica y un apartado sobre cómic y feminismo, «El cuerpo como el conflicto», comisariado por Marika Vila, con obras originales de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria y Marika Vila.

Comisariado: Gabriele Schor, Marta Segarra