La col·lecció d’un museu és, a més d’un dels seus àmbits de treball, un dels seus trets definitoris i característics, el que dota el museu d’una personalitat intransferible. La col·lecció, que ha d’estar íntimament lligada a les exposicions i els programes públics de la institució, es construeix com una xarxa i acusa d’una manera sensible les inflexions del món on s’insereix.
Els discursos inclosos en la Col·lecció MACBA són múltiples. La Col·lecció s’ha anat articulant a mesura que creixia i, a hores d’ara, les seves prop de 6.000 obres són susceptibles de configurar i plantejar discursos diferents. La propera presentació oferirà alguns d’aquests relats que la nova direcció del Museu fa seus i que, de forma evidentment no excloent, seguirà desenvolupant. Aquesta mostra que ocuparà la primera planta de l’Edifici Meier incorporarà algunes obres que encara no s’han presentat mai, com la magnífica instal·lació Entrevendo de Cildo Meireles.
En aquest moment en què el Museu es troba en el procés d’imaginar-se els propers anys, aquesta presentació de la Col·lecció proposarà una reflexió sobre alguns dels vectors al voltant dels quals aprofundirem la nostra indagació en el futur. La mirada sobre l’art a la cerca d’una narrativa no hegemònica, aquella que s’ha escrit des de posicions tradicionalment considerades allunyades dels nuclis del poder en l’art, continuarà sent una línia de treball prioritària. Igualment, es continuarà donant molta importància al qüestionament del rol de les imatges i com, al llarg de les últimes dècades, l’art ha anat canviant el seu posicionament en funció del ràpid desenvolupament dels mèdia i d’un vertiginós avenç tecnològic.
La presentació de la Col·lecció, també, reclamarà la importància de l’experiència de l’espectador, aquell cúmul de sensacions i reflexions de les persones, resultat d’amplíssims condicionaments individuals i col·lectius. En la línia d’altres propostes d’aquesta temporada, explorarem els rics punts de contacte entre les cultures populars contemporànies i les arts visuals: ens fixarem en fins a quin punt l’art s’ha nodrit de moviments, més o menys underground, sorgits a les grans metròpolis globals com Barcelona. Per sobre de tot, continuarem fent el que el Museu ha fet des dels seus inicis: considerar l’art com una forma de reflexió política, sobretot examinant com va ser el trànsit entre els grans projectes moderns i la realitat contemporània. Quins somnis, anhels, desitjos s’han perdut en aquesta transició? Quins de nous n’han nascut i com creiem que podem continuar generant-los amb l’ambició de construir un món millor?
Comissaris: Ferran Barenblit i Antònia Maria Perelló