Habitar, aplegar-se, compartir, ser permeable… Totes aquestes qualitats caracteritzen el projecte 108 Dies de Lydia Ourahmane (Saïda, Algèria, 1992), creat específicament per a la torre del MACBA. El títol fa referència tant als dies en què l’exposició estarà oberta al públic com al nombre de persones que l’artista ha convidat a ocupar l’espai durant aquest període.
108 Dies transporta un context urbà ampliat dins del museu, posant èmfasi en individus o col·lectius que formen part del seu paisatge social. Aquests convidats han estat triats especialment per Ourahmane, que des de 2021 viu a Barcelona. L’espai no està ocupat per cap objecte ni obra d’art acabada, sinó per allò que cada participant considera urgent i incisiu, per tal de promoure un diàleg crític i un intercanvi amb l’espai, el marc institucional i qualsevol persona que hi entri i hi passi una estona. Amb aquesta proposta, l’artista altera la manera en què el museu opera normalment: en primer lloc, perquè deixa l’espai de la sala buit, llevat dels elements necessaris per a l’execució de qualsevol tasca prevista; i en segon lloc, perquè interpreta l’encàrrec del museu de produir una obra convidant 108 participants. La confiança entre l’artista, la institució, els convidats i el públic és el que confereix significació a l’obra.
Com molts altres projectes d’Ourahmane, 108 Dies al·ludeix a l’entorn immediat de l’artista i conté implicacions socials, polítiques i experiencials, alhora que està invariablement arrelada en les històries i experiències personals, ja siguin individuals o col·lectives.
La praxi d’Ourahmane planteja un seguit d’interrogants: com es poden desafiar les estructures i paràmetres institucionals que defineixen les societats contemporànies? Quina és la manera de revertir la vigilància i les imposicions de la burocràcia? Què cal fer perquè les obres d’art impliquin una protesta activa i efectiva? A través d’aquestes indagacions, Ourahmane incorpora el que és personal a l’àmbit de la política i el que és domèstic a l’àmbit de la història.