Oscar Masotta. La teoria com a acció busca reconstruir la trajectòria intel·lectual d’aquest pensador (Buenos Aires, 1930 – Barcelona, 1979). El projecte, desenvolupat al llarg de quatre anys d’investigació, destaca la trajectòria polifacètica del teòric i artista, una figura crucial en les transformacions del camp cultural argentí i iberoamericà en el període comprès entre les dècades de 1950 i 1970.
Masotta ha estat definit com «un veritable heroi modernitzador», «una sensibilitat prototípica de la dècada dels seixanta» o un «escriptor-far». Els seus interessos teòrics van ser múltiples i mòbils: des de la literatura i la militància política fins a l’avantguarda artística i la historieta, la psicoanàlisi, la semiologia o l’estructuralisme, entre tants d’altres. Marxista heterodox i intel·lectual al marge de l’acadèmia, va ser (i continua sent) una figura controvertida a causa del seu dandisme i la «frivolitat» de les seves passions, i per no cenyir-se al model d’intel·lectual compromès ni d’intel·lectual orgànic.
Exiliat i establert a Barcelona el 1975, on va viure fins a la seva mort prematura el 1979, Masotta va introduir la psicoanàlisi de Jacques Lacan a Espanya a través de grups d’estudi i amb la Biblioteca del Campo Freudiano. L’exposició al MACBA també posa de manifest les empremtes i influències que ha deixat en aquesta ciutat, no només en el camp de la psicoanàlisi, sinó també en l’àmbit cultural.
Aquest projecte expositiu, organitzat mitjançant diversos nuclis temàtics, es proposa recuperar la seva complexa trajectòria intel·lectual i artística, destacant-ne el paper crucial com a impulsor de l’avantguarda argentina, a partir de la seva concepció de l’exercici teòric com una forma d’acció política.
Les aproximacions dutes a terme fins ara aborden aspectes dissociats de la seva carrera, el rescaten com a crític literari o introductor i transmissor de la psicoanàlisi d’orientació lacaniana a l’Argentina, Mèxic i Espanya. En canvi, la mostra pretén integrar les diverses constel·lacions de lectures i zones d’incidència que va articular Masotta en un itinerari comú. S’hi exhibeix material de caire documental de procedència diversa, juntament amb obra artística del propi Masotta i d’aquells artistes sobre els quals va escriure (Roberto Jacoby, Eduardo Costa, Raúl Escari, Marta Minujín, Charlie Squirru, Dalila Puzzovio, Rubén Santantonín, Luis Wells, Alberto Greco). Així mateix, posa en relleu la vitalitat del seu llegat en l’art contemporani a partir de les produccions de Gonzalo Elvira, Dora García, Guillermina Mongan i el col·lectiu Un Faulduo.
Comissària: Ana Longoni, amb la col·laboració de Hiuwai Chu, Amanda de Garza i Guillermina Mongan.
Exposició organitzada pel Museo Universitario Arte Contemporáneo, UNAM, en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.