El MACBA presenta Poesia Brossa, una revisió del treball d’aquest artista a través dels llibres, les recerques plàstiques, travessant el teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, els gestos dels quals va ser pioner.
Podria semblar una obvietat reconèixer en Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), sobretot, un poeta, però creiem que cal emfatitzar-ho en relació amb la seva manera de fer, la seva poiesis. L’exposició vol fer dialogar i confrontar la seva obra amb els artistes Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay. Brossa és poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Col·laborador freqüent d’altres artistes, així com de músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot mags, la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.
Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores. Des dels inicis, Brossa du a terme un treball de renovació estètica fonamentat en la investigació literària i artística. Fins al moment de la seva mort, la seva extensíssima producció no deixa de buscar noves formes d’expressió i d’experimentar amb els diferents mitjans.
L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.
L’exposició que el MACBA prepara vol aproximar-se a l’obra de Brossa posant l’accent en la reconsideració de la seva influència i interrelació amb la pràctica d’altres artistes. El projecte pretén revisar les constel·lacions d’artistes al voltant de Brossa, les interrelacions amb treballs que potser desconeixia, però amb els quals es poden establir molts paral·lelismes, buscar-hi diàlegs i tensions. També vol emfasitzar els aspectes performatius de la seva pràctica poètica, la seva poiesis. L’exposició s’acompanyarà d’una publicació que abordarà aquests aspectes. En aquest projecte comptem amb la col·laboració de Roger Bernat, Isabel de Naverán i Maria Salgado.
Secularitzar aquest gran poeta no és una tasca fàcil, i aquest és el repte del projecte, entre Marx i Mallarmé: retornar-li la veu senzilla, menestral, tal com parla la gent amb barret o sense; com parlen una bombeta, un bitllet de tren, una carta d’una baralla, unes manilles, o el confeti. La gent parla Brossa.
Comissaris: Teresa Grandas i Pedro G. Romero
Del 21 set. 2017 al 25 feb. 2018