Pablo Picasso, La Crucifixió, 1933. Musée Picasso de Paris. (C) RMN-Grand Palais
1906 i 1934, dues dates que marquen la relació de Picasso amb l’art romànic. El 1906, en un moment decisiu de transformació del seu estil, l’artista s’instal·la a Gòsol, al Pirineu català. Gairebé trenta anys més tard, el 1934, visita les col·leccions d’art romànic del que avui és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, un esdeveniment àmpliament comentat per la premsa barcelonina de l’època.
Partint d’aquestes dues dates, l’exposició gira sobre tres eixos temàtics. El primer són les obres realitzades el 1906 i 1907 i la relació que mantenen amb la Mare de Déu de Gòsol, que, en aquell moment era a l’església de Gòsol i que avui forma part de la col·lecció del museu. El segon eix té a veure amb un tema tràgic, el de la crucifixió, molt present en l’art romànic, i que a Picasso el va preocupar en diferents moments de la seva vida, especialment entre 1930 i 1937. El tercer es refereix a un motiu també molt present a la col·lecció romànica del museu: la calavera.
L’exposició, organitzada conjuntament amb el Museu Picasso de París, comptarà amb unes 40 obres i es desplegarà a les sales d’art romànic. No pretén establir una relació mecànica entre les obres romàniques i les de Picasso, ni planteja la cerca d’una influència directa de les unes sobre les altres, ja que una de les característiques principals de l’obra picassiana és la capacitat de transformar qualsevol influència en una cosa diferent i pròpia, al mateix temps que conserva i supera els models originals. El que s’intenta és copsar les possibles afinitats que es poden establir entre elles.