L’exposició proposa una mirada coral a la cultura amazònica i reivindica les veus autòctones, que, des de l’art, el pensament, la ciència o l’activisme, plantegen altres maneres de viure, créixer i relacionar-nos amb la natura.

L’Amazònia resulta inabastable en la seva extensió i diversitat: travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones, un 60 % en àrees urbanes. La regió és, també, l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. La temperatura del planeta i el canvi climàtic depenen del bosc amazònic, l’ecosistema tropical més gran del món.

«Amazònies. El futur ancestral» és un recorregut sensorial per la immensitat dels rius i dels boscos, pels sons, les olors, les ciutats, els rituals, les persones i les històries de vida de les comunitats amazòniques. Una enorme riquesa cultural i natural que avui es veu afectada per la desforestació, els incendis, la sequera o les lluites pel control de les matèries primeres, conflictes que l’exposició aborda de la mà dels principals científics i investigadors de la regió.

Lluny d’aportar una visió folklòrica o fatalista de la vida a l’Amazònia, l’exposició defensa la connexió i els coneixements profunds que els pobles amazònics tenen de la natura i dels seus avantpassats. «Amazònies. El futur ancestral» no només ens parla d’una cultura i un ecosistema valuosos, sinó que ens fa pensar en nosaltres mateixos com a societat, en la fragilitat del nostre entorn i en la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure.

Comissariada per Claudi Carreras, la mostra compta amb l’assessorament d’experts locals, com ara Jõao Paulo Lima Barreto, Eliane Brum, Emilio Fiagama, Lilian Fraiji, Valério Gomes, Nelly Kuiru, Eduardo Góes Neves, Daiara Tukano, Rember Yahuarcani i Joseph Zárate, i la participació del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC, la Fundación Ernesto Ventós i la Fundació VIST.

Fins el 4 maig de 2025.

Una comèdia on tot és mentida.

En Marçal fa molts anys que no veu el seu pare, un hippie que viu en una autocaravana al desert d’Austràlia, així que quan es veu obligat a organitzar un sopar per presentar-lo a la seva promesa i a la seva sogra, que són de classe alta, decideix contractar un actor que es faci passar pel seu pare.

La història s’embolica quan l’actor que ha de venir es posa malalt i l’agència acaba enviant un substitut d’última hora, en Ramon, un actor de doblatge amb poca feina, que s’implicarà tant en el seu paper que ho anirà enredant tot.

Un seguit de malentesos, mentides i mitges veritats, provocaran embolics i situacions hilarants, i veurem com en Ramon acabarà capgirant el sopar i la vida de tots els convidats.

Fins el 6 de Gener.

L’exposició d’aquest any inclou els 24 projectes guanyadors, entre ells la Foto de l’Any, que mostra una dona palestina abraçant la neboda morta per un míssil israelià, o un reportatge del fotògraf espanyol Jaime Rojo sobre el que s’està fent per tractar de salvar les papallones monarca. A més, s’exhibeixen sis mencions honorífiques (una per cada regió del concurs) i, excepcionalment, dues mencions especials amb què el jurat ha volgut destacar dues fotografies que coincideixen a mostrar persones soles –israeliana en un cas, palestina en l’altre–, al mig d’escenaris on han succeït atacs mortals dramàtics.

A banda del conflicte entre Israel i Palestina, altres temes tractats a l’exposició són la guerra a Ucraïna, la crisi climàtica, la salut mental, la migració o els llaços familiars.

La mostra compta una vegada més amb convidats internacionals, activitats complementàries i visites guiades per a públic general, grups escolars i empreses.

Fins al 15 desembre de 2024.

«Més enllà de les imatges», en primer lloc, perquè en aquesta exposició es qüestionaran clixés. I és que, a primer cop d’ull, l’aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l’any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l’estranyesa inquietant en el de Miró). L’exposició, però, tindrà com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l’art i entre les seves obres.

«Més enllà de les imatges», també, perquè tots dos artistes van basar la seva creació en una crítica profunda de la tradició de les imatges a Occident. La seva concepció àmplia de les pràctiques de la pintura i del dibuix estava impulsada per aquesta inquietud crítica. Per això sentien aquest reconeixement i aquesta admiració mutus.

L’exposició partirà d’una base biogràfica. Com van tenir accés Matisse i Miró a les obres de l’altre? Què van veure o què van poder veure l’un en l’altre? Quines van ser les persones que van facilitar aquest contacte? A partir d’aquí, l’exposició se centrarà en moments decisius en què aquestes mirades creuades van ser particularment productives: el pensament del fauvisme en Miró, a finals de la dècada del 1910 i a principis de la del 1940, i l’estímul que les obres de Miró van transmetre a Matisse, a partir de mitjan anys trenta.

Per acabar, l’interès se centrarà en les pràctiques compartides, comparant l’assassinat de la pintura amb l’estètica decorativa: els llibres il·lustrats, les grans composicions monumentals i, en última instància, una «confrontació» final entre grans obres, amb valor de llegat, de cadascun dels dos artistes.

Dates

25/10/2024 — 09/02/2025

Lloc

Fundació Joan Miró

Direcció

Aymeric Jeudy, director en funcions del Musée Matisse de Niça, i Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró de Barcelona

Comissariat

Rémi Labrusse, historiador de l’art