Els documentals que mes curiositat ens donen son:
Antonia Singla, criada al Somorrostro de Barcelona, va quedar sorda al poc de néixer. Malgrat tot, es va convertir en una aclamada bailaora flamenca.
A Gori, ciutat de Geòrgia on va néixer Stalin, un grup de nostàlgics estalinistes entra en crisi quan el govern local mana enderrocar l’última estàtua del dictador.
Cesária Évora dissecciona la vida de la cantant que va triomfar a l’escena musical mundial als cinquanta anys i va portar la morna capverdiana arreu.
Una nit a l’any els museus es revolten, es neguen a anar a dormir i deixen les portes obertes de bat a bat, esperant que moltes persones hi entrin per saludar-los, els comentin i se sorprenguin amb tot allò que guarden a les sales d’exposicions. I no només això, també tenen a punt moltes activitats, des de concerts fins a visites guiades, des de representacions teatrals fins a tallers i jocs. Grans i petits estan convidats a aquesta gran festa que és la Nit dels Museus: sis hores de Cultura, amb majúscula, de les set de la tarda a la una de la matinada, amb una oferta molt extensa d’opcions per gaudir del somni d’una nit de primavera.
L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat.
«Sade. La llibertat o el mal» ens convida a revisar alguns estereotips, per exemple els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d’una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l’altra. Per fer aquesta anàlisi, l’exposició ens parla d’algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l’autor: Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres. També ens presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
Apartats de l’exposició