La condició de persona tímida, reservada i renitent a promocionar els seus films no ha impedit a Terrence Malick guanyar la Concha d’Or a Sant Sebastià, l’Ós d’Or a Berlín o la Palma d’Or a Cannes. Es tracta d’uns premis que, juntament amb els retirs prolongats de Malick, han engrandit la llegenda i el misteri d’un cineasta religiós i únic.
Malick dirigeix els seus propis guions amb un estil poètic que, embolcallat pel retrat profundament líric de la naturalesa, la influència filosòfica de Heidegger i l’ús de la música i la veu en off, busca indagar en la naturalesa de l’esperit humà. És un cineasta essencial de la modernitat que ha merescut una atenció monogràfica per part de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya.
Imprescindible.