Fins que Stanley Kubrick no va rodar el seu ‘2001. A Space Odyssey’ l’any 1968, les pel·lícules d’astronautes, ciència-ficció o simple anticipació tenien mala fama. Eren produccions modestes, d’aquelles en què es veien els fils de niló que aguantaven els platerets voladors.
Amb Kubrick tot va canviar: la dimensió filosòfica, el nivell d’exigència científica, la qualitat dels guions, la implicació de cineastes i d’actors. Com diu Buzz a Toy Story, ara estem disposats a anar “fins a l’infinit i més enllà”. És una formulació ingènuament optimista, un to que no correspon al gruix de pel·lícules fet després.
El cicle que us proposem passa revista a algunes de les millors aportacions al gènere posteriors a aquell mític 1968. El cel ja és sempre negre, les naus silencioses i la soledat cada cop més gran.