Les natures mortes, més enllà de la perfecció tècnica que demostren en la representació dels aliments d’una cuina o les flors d’un altar, contenen un missatge simbòlic relacionat amb el context històric i moral en què van ser creades.
El Museu Nacional presenta una mostra de dinou natures mortes d’artistes espanyols del Segle d’Or, entre els quals trobem Juan van der Hamen, Pedro de Camprobín o Juan de Arellano. Una selecció d’aquestes obres s’incorporarà a la col·lecció permanent del museu i s’exposarà a la nova presentació d’art del Renaixement i Barroc, que s’inaugurarà el 2016.
A l’exposició podeu veure dinou obres d’una col·lecció privada que foren realitzades per pintors espanyols del segle XVII, totes dedicades al gènere de la natura morta. En els quadres podem observar la disposició de productes naturals i artificials ordenats de forma agradable a la vista, una natura domesticada per l’acció humana. Des del rebost rústic d’una casa de pagès, que pretén informar de la vida senzilla de la gent humil, fins a una taula parada amb representació minuciosa dels objectes, per a una clientela selecta que volia mostrar el seu aixovar. També hi ha lloc per al subgènere dels gerros amb flors, amb el seu vessant decoratiu i simbòlic, així com una vanitas que reflexiona sobre el caràcter transitori de l’existència. Es tracta d’un món on el temps sembla que no ha passat, perquè la composició ha quedat inalterada, intacta, quieta, morta. La vida s’ha aturat i la bellesa ha restat incòlume.