La fundació Photographic Social Vision organitza per setzena vegada l’exposició de fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial, que aplega les obres guanyadores del concurs de fotografia i narrativa digital World Press Photo.

L’exposició presenta totes les fotografies i les peces multimèdia premiades, la major part inèdites al nostre país, que s’han escollit per la seva qualitat visual excepcional i que ofereixen diferents perspectives al voltant de l’actualitat global. Aquest any, tres fotògrafs espanyols figuren entre els guardonats: els barcelonins Ricard García Vilanova i Ramon Espinosa, i el sevillà Antonio Pizarro Rodríguez.

L’experiència de Barcelona va més enllà de la simple observació de les obres guanyadores perquè es complementa tant amb un programa acurat d’activitats paral·leles obertes al públic que aprofundeix en les temàtiques dels projectes guanyadors i genera debat, com, també, amb una sèrie de visites comentadesespecialment recomanables, adreçades a escoles, empreses i públic general, que enriqueixen la comprensió de la mostra i il·lustren respecte als valors i els reptes del fotoperiodisme actual.

Del 14 novembre al 18 desembre 2020.

Una cita anual des de fa vuit anys, com és el festival Barcelona Novel·la Històrica, també viurà, com tants altres esdeveniments, una edició especial aquest 2020 adaptada a la situació sanitària causada per la pandèmia. Serà completament virtual, es podrà seguir des de casa entre el 9 i el 14 de novembre, i estarà formada, sobretot, per xerrades en streaming. El seu comissari és el periodista i escriptor Fèlix Riera.

L’objectiu d’enguany és endinsar-se en la història de Barcelona a través de les novel·les històriques de les quals n’és la protagonista. Les xerrades previstes recorreran la ciutat contruïda, l’hospitalària o l’oculta, allò que va ser als segle X, XVIII o XX, les Barcelones que han immortalitzat als seus llibres grans novel·listes. Entre els participants hi haurà Borja de Riquer, Coia Valls, Enric Calpena, Jaume Cabré, Care Santos, Rosa Navarro, Vicenç Villatoro, Toni Soler o Casilda Güell.

El punt d’inici del festival serà el lliurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que atorga l’Ajuntament de Barcelona i que enguany es concedeix a l’escriptor Eduardo Mendoza pel conjunt de la seva obra. L’acte tindrà lloc el dilluns 9 a les 18 h i es podrà seguir en directe a la xarxa, com també el diàleg que, tot seguit, Mendoza mantindrà amb la periodista Lídia Heredia.

També en el marc del Barcelona Novel·la Històrica s’estrenarà una ruta literària dissenyada pel periodista i escriptor Martí Gironell, itinerari que es podrà descarregar en format podcast i que tothom podrà fer quan li vingui de gust. La ruta comprèn els diferents períodes que més han marcat la història de Barcelona, i ho fa a partir de fragments de diversos llibres. Així mateix, l’aplicació Literapolis incorpora tres nous itineraris de joc basats en novel·les d’Eduardo Mendoza.

L’edició 2020 es tancarà amb la festa literària Cronos. El filòleg i lingüista Màrius Serra convidarà a jugar al Cronòstic, un joc que posa a prova els coneixements històrics.

Més detalls del Barcelona Novel·la Històrica, aquí.

Del 5 de novembre de 2020 al 5 d’abril de 2021

Fina Miralles (Sabadell, 1950) és una de les artistes més significatives de l’Estat espanyol des dels anys setanta fins avui. La seva obra sorgeix en el context dictatorial del general Franco, en un entorn hostil, limitador i castrador, en el qual la censura controlava qualsevol forma d’expressió sota imposicions morals, determinades per l’enorme poder de l’Església catòlica auspiciada pel règim. El treball de Fina Miralles, trenca amb les propostes academicistes que s’ensenyaven a les escoles d’art de l’època i amb les formes de comportament establertes. La seva pràctica reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradicional havia englobat sota l’epígraf d’art conceptual. La història de l’art ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes. Potser per aquest motiu la seva obra és tan poc coneguda en l’àmbit internacional. Aquest projecte és un recorregut ampli per una trajectòria d’enorme transcendència.

Comissària: Teresa Grandas

Des de 1980, Tony Cokes (Richmond, Virginia, 1956) ha desenvolupat un precís estil visual marcat pel desafiament a les jerarquies i usos establerts del text animat i les imatges d’arxiu, als quals afegeix un element visual en forma de diapositives de colors sòlids o, més recentment, morphings de fons orgànics.

Autodefinint-se com un «postconceptualista», Cokes reconeix la influència d’artistes conceptuals com Art & Language, Adrian Piper, Lawrence Weiner i Jenny Holzer. Durant els anys universitaris, també es va familiaritzar amb l’obra de Dara Birnbaum, Yvonne Rainer, Barbara Kruger i Dan Graham. Des d’aleshores es va interessar per l’edició, en especial, per la idea de crear versions i mescles, i com aquestes estratègies poden provocar o induir la manera de llegir les imatges i estimular els desitjos.

Comissària: Anna Cerdà Callís

Del 23 d’octubre de 2020 al 7 de febrer de 2021.