FELIÇ ANY 2020!!
BON NADAL
Pau i amor
CCCB: Gameplay. Cultura del videojoc.
«Gameplay» fa un viatge als orígens dels videojocs, n’analitza el llenguatge i posa en valor l’impacte que han tingut tant en la cultura popular digital com en l’art i en la societat. L’exposició està pensada com un espai lúdic i de reflexió on podrem jugar i (re)descobrir la cultura del videojoc.
Des de la seva popularització als anys setanta i vuitanta, els videojocs s’han desenvolupat com a mitjà expressiu i d’entreteniment i han passat a ocupar un espai central en el nostre imaginari, de tal manera que avui en dia no es poden entendre la societat i la cultura contemporànies sense relacionar-les amb el videojoc.
«Gameplay» planteja un recorregut per la història del mitjà, el llenguatge del videojoc, l’experimentació i la innovació artística i els videojocs polítics i crítics.
La mostra també proposa una reflexió sobre la creixent videoludificació de la societat: des dels jocs dels telèfons mòbils, passant pels youtubers i els esports mediàtics (e-sports) fins als anomenats serious games, videojocs formatius amb aplicacions que van més enllà de l’entreteniment.
«Gameplay» incorpora l’obra d’artistes com Mary Flanagan, Joan Leandre, Harun Farocki, Lawrence Lek, LaTurbo Avedon, Mónica Rikić i Blast Theory, entre d’altres.
Amb 28 punts de joc, des de les primeres màquines recreatives i jocs d’ordinador històrics fins a noves propostes immersives, «Gameplay» està pensada com una exposició per jugar i alhora entendre i gaudir de la cultura del videojoc amb esperit crític.
L’exposició para atenció a la producció catalana, especialment a obres pioneres, creacions indie recents i artistes locals, com també a projectes d’universitats.
«Gameplay. Cultura del videojoc» és una adaptació ampliada de «Gameplay. The next level», concebuda i presentada en primer lloc a ZKM| Center for Art Media Karlsruhe.
Del 19 desembre 2019 al 3 maig 2020
Ca L’Estevet amb la Marató de TV3.
Aquest any no fem sopar de Nadal. Tota la nostre solidaritat amb els malalts i familiars.
MNAC: Osamu Tezuka, el Déu del Manga.
Tot i que el manga forma part de la gran família del còmic, una sèrie d’elements estètics i narratius l’identifiquen amb el còmic fet al Japó. Osamu Tezuka va donar forma al manga modern quan va començar a publicar manga poc després de la guerra. El 1947, el manga Shin Takarajima (publicat en castellà com a La nueva isla del tesoro) es va convertir en un èxit. Se’n van vendre més de 400.000 còpies, en una època on comprar manga era un luxe. La seva obra va sorprendre per una narrativa visual molt innovadora, que s’inspirava en el cinema i l’animació, i que aportava una velocitat i un moviment que poques vegades s’havien vist en un còmic. Eren històries llargues i amb gran desenvolupament, que es van batejar com a story-manga, que contrastaven amb el manga d’humor, explicat en poques pàgines o vinyetes.
Aquesta obra i les següents van tenir un gran impacte en molts lectors que van decidir convertir-se ells també en mangaka: autors de manga. La influència de Tezuka va ser molt important en tota una sèrie d’autors que acabarien liderant la indústria del manga en les següents dècades: noms com el duet Fujiko Fujio (creadors de Doraemon), Shotaro Ishinomori (autor amb el rècord Guinness de pàgines de còmic publicades) o Yoshihiro Tatsumi (un dels autors principals del gekiga), així ho van reconèixer. I, a dia d’avui, en les creacions més actuals, encara n’hi ha ressons.
Astro Boy, La Princesa Caballero o Kimba, el león blanco, autèntiques icones del manga i també de l’animació japonesa, són algunes de les seves creacions. Poc temps després, començaria a treballar en obres de caràcter més adult: Adolf, Buda, Fénix, i un dels seus últims grans personatges, el cirurgià Black Jack.
Osamu Tezuka es va guanyar a pols el títol de Déu del Manga, va popularitzar gèneres i va revolucionar l’animació japonesa. Probablement és un dels autors de manga més coneguts arreu del món, i sense cap mena de dubte dels més admirats per la crítica. Aquesta exposició suposa una oportunitat única per veure de prop les seves creacions i poder conèixer i admirar l’obra d’un dels autors de còmic més importants de tots els temps.